Aniré a Brussel·les el dia 7 de març, i ho faré amb el convenciment que dóna la força de la raó i no la raó de la força. Des del moment que vaig llegir en internet la idea, sorgida d'un article d'Enric Canela, em vaig dir que era una boníssima idea i calia aprofitar-la.

Està molt bé que 10.000 catalans anem a Brussel·les a exigir els nostres drets nacionals (a “demanar” jo ja no vaig ja ni a la vorera de davant). És molt possible que siguem molts més de 10 mil, tant de bo sigui així, i l'endemà tots els ciutadans d'Europa sàpiguen que el català no és idioma oficial en la CEE (i altres greus qüestions) perquè precisament els que havien de ser els nostres millors aliats, el govern de l'Estat, són els que menys ens volen, i això ve de lluny. Ve de molt abans del “La, la la la” de Joan Manuel Serrat i Masiel. Moltíssim abans que s'inventés Eurovisió. Molt, molt abans…

Però estaria molt millor que arribés un dia en què, lliure i voluntàriament, poguéssim anar 10 mil catalans a Madrid i manifestar-nos pel Passeig de la Castellana carregats amb els mateixos motius. De fet, i si el món estigués al seu lloc, aquest seria el punt de partida. Després a Brussel·les.

Però clar, encara no ha arribat aquest moment. És molt menys perillós anar a Brussel·les que a Madrid. Qui sap el que podria passar si tants catalans amb les seves corresponents senyeres i estelades irrompessin a la Porta del Sol i passessin per davant de la Cíbeles, camí dels plenipotenciaris Ministeris a través del Passeig de la Castellana o camí de la Sarsuela o la Moncloa. Qui sap el que passaria…

¿Seria considerat un greu insult de l'Illa Barataria, cap a la Península on mai es posa el sol? Què diria el Sr. José Bono assegut al seu tron del Parlament respecte d'aquesta comitiva?

El dia 7 anirem amb tota seguretat a Brussel·les, a menys que un impediment major o una catàstrofe natural, ens ho impedeixi. Potser siguem més de 10 mil o menys, però anirem, exigirem, cridarem cívicament.

A Madrid encara no. La cosa no està tan madura o això se suposa. En l'estat espanyolista no estan preparats per a aquestes coses. Una colònia no pot oposar-se als colons sent el que són. La cosa està tan immadura en aquest sentit que crec que sóc el primer a què se li acut aquesta gosadia.

Bloc de Pedro Morón de la Fuente