Que jo sàpiga mai he acusat als immigrants (antics o moderns) dels mals que pateix la societat catalana, com alguns han apuntat en certs cercles. Sí que he assenyalat amb el dit índex i directament a algun partit denominat “progressista” que manipula aquest sector de la població des de fa més de 30 anys, en el sentit de la no integració a Catalunya. I seguiré. No hi ha pitjor sord que el que no vol sentir, ni pitjor cec que el que no vol llegir.

Si algú vol el text de la meva conferència “Integració versus desintegració” li faig una còpia i la hi envio per e-mail. També està penjada íntegrament en vídeo clicant aquí.

Entengui's com la millor forma de desfer les mentides tòxiques de certes persones que no s'entén d'on treuen les bilis amargues. El que passa és que, de tant en tant, algú se sent ofès quan escolta la veritat, en aquest cas els fonaments de la no integració dels meus propis paisans, i arremet contracorrent sense parar-se a pensar en si el que escolta o llegeix té lògica o no. Acostumen a ser molt pocs i precisament catalans de nova generació o pertanyents a l'últim mestissatge. Afortunadament és cert que són els independentistes més radicals i viscerals. També tenen aquesta animadversió contra mi la gent avesada del PSOE i el PP, curiosament.

Des de fa més de 10 anys vinc insistint en tots els meus llibres i escrits sobre el nou lerrouxisme del segle XXI, “el vot captiu” o “la novena província”, segons definició de molts assajos sociològics (no sols el meu). Per a més dades el text a què em refereixo ja està publicat íntegrament des de fa dos anys en el llibre “Montilla, d'emigrant a president” (Editorial Europa Viva) i la conferència “Integració versus desintegració”que s'ha impartit en més de 20 ciutats diferents. Fins ara ningú havia arremès contra l'escrit.

En la conferència que es va impartir a Cal Ninyo de Sant Boi, el 14 de febrer, vaig assenyalar que l'associació Els altres andalusos, està a punt de llançar al mercat un nou llibre (Editorial Pagès) elaborat en coordinació amb la Facultat de Sociologia de la Universitat de Barcelona que tractarà exactament sobre el mateix tema.

Recordo una altra conferència –a fi d'il·lustrar aquest comentari- que Lluís Cabrera, Bienve Moya i qui això escriu, vam fer en El Centre Cívic de Sant Josep Obrer de Reus. Se'm va acudir assenyalar que quan era petit havia passat molta fam en el meu barri de procedència (San Ildefonso) a Granada. Automàticament es van aixecar tres senyores de la primera fila, granadines elles i de la meva edat, titllant-me de mentider i farsant. El motiu que argumentaven era que “elles mai havien passat fam a la seva terra i que havien viscut en el mateix barri que jo en els mateixos anys”. Certament ni la meva família ni jo recordem a ningú d'aquest barri que no passés fam en la postguerra, excepte el forner, alguns comerciants i els acostats a la Falange. L'interrogant que va quedar a tots els assistents a la conferència era el motiu que havien tingut aquestes senyores granadines per emigrar a Catalunya.

Les gents senzilles del poble pla és molt difícil que tinguin la culpa directa de cap a on són induïdes, ja siguin andalusos, extremenys o castellà-lleonesos. Els culpables són aquells que manegen el poder, els mitjans de comunicació i tenen recursos econòmics il·limitats a la seva disposició. I jnomés falta va que alguns membres de l'autodenominada avantguarda catalana independentista (sempre enfrontada -desgraciadament- entre si), arremeti també contra els pocs nous catalans que intentem aportar el nostre gra de sorra a la construcció d'un nou Estat Català. Clar que, mentre uns ens fiquem en el cos 2.800 km. en dos dies d'autocar per anar a Brussel·les, altres prefereixen fer-se fotos amb polítics de moda o anar-se'n d'excursió a Montserrat pel mateix preu.

Bloc de Pedro Morón de la Fuente