CATALUNYA NECESSITA NOVES IDEES

 
 

Pedro Morón de la Fuente

 

En aquest país, Catalunya, fan falta idees noves, propostes noves, actituds noves i deixar en el passat d'una punyetera vegada, les baralles que ja fan olor (més aviat empesten) a ràncies i obsoletes. Fa pena llegir als fòrums d'internet i en les pàgines dels pocs diaris i revistes que tenim en català, com ens discutim i dividim els propis ciutadans. No cal insistir que aquesta manera de ser i actuar dels catalans, és aprofitada per l'oligarquia centralista per collar una mica més la femella. Un ‘victimisme' galopant fa niu en els cors de molts ciutadans. És aquest mateix sentiment de “víctima” el que ens fa veure amb normalitat que tots ens ataquin en quant nosaltres insinuem alguna tímida defensa.

No és aquesta precisament la meva forma d'actuar. Qui em coneix sap que davant qualsevol atac injust que rebo acostumo a mossegar al jugular directament, sobretot si es tracta sobre les meves idees a propòsit de Catalunya. Així és i així hauríem d'actuar tots els catalans a aquestes altures de la pel·lícula. Ja val de tripijocs bruts, cops baixos i robatori de carteres. Ens estan enganyant com a ‘xinesos' (perdonin els xinesos) i damunt ens recriminen que protestem; és a dir: Es pixen damunt i la premsa diu que plou. En castellà; ‘Senos mean encima y la prensa dice que llueve'. Era el lema d'una pintada anònima que algú va fer fa temps a Barcelona. Diana total. Ocorre que, en internet més que en els diaris, els comentaristes anònims o no, de seguida treuen la seva bandera i s'embolica una guerra de Senyeras contra Senyeras o Esteladas contra Esteladas immediatament, mentre la“rojigualda” queda impol·luta. Quelcom realment inaudit, però autèntic.

Si pot servir d'exemple, en l'última gran manifestació que va haver-hi a Barcelona el mes de desembre, vam coincidir en la pancarta frontal de Sobirania i Progrés, Joel Joan, Hèctor López Bofill i qui això escriu, entre d'altres moltes persones. Feia poques setmanes que havíem mantingut una forta disputa en les pàgines del diari Avui Hèctor López i jo, a propòsit d'una polèmica sobre la immigració, Què creuen vostès que va passar? Ens vam donar la mà i vam passar més d'una hora cridant les mateixes consignes u al costat de l'altre. Ara estem a les portes d'una altra gran mobilització. Es percep a l'ambient. Abans que es produeixi i s'organitzi ja s'estan discutint els representants de les entitats que representen a la societat civil. La PDD (Plataforma pel Dret a Decidir) a la que pertanyo des de la seva creació, sembla que s'ha dividit internament ¿O l'han ‘dividit'?. No ho sé, perquè després de la gran manifestació de febrer els membres de Catalònia Acord, vam perdre el contacte. El que està clar és que el magnífic moviment de la PDD havia començat a ‘descafeinarse' i a nosaltres ens agrada el cafè ben fort i sense sucre.

En vista del que s'ha dit i de la situació en què ens trobem, crec peremptori, necessari i urgent valorar aquests humils suggeriments:

-És summament necessària per a Catalunya la unitat d'acció.

-Que la PDD tingui una sola veu, que els partits polítics catalans, no espanyolistes, s'uneixin sota un sol lema i unes consignes de consens, almenys per aquesta vegada.

-Que es creï una coordinadora nacional de caràcter civil que englobi a totes les sensibilitats nacionals.

-Documentar adequadament als ciutadans sobre l'espoli que està patint Catalunya. Això no sols es fa als fòrums d'internet i els blog.

-Que d'una vegada per sempre es demostri que Catalunya té el teixit associatiu més important de l'Estat Espanyol.

-Que els polítics es vagin acostumant que no poden fer el que els vingui en gana, un cop guanyades les eleccions, i que la societat en el seu conjunt té el deure i l'obligació de fiscalitzar les accions de qualsevol govern en una democràcia en què imperi la llei.

-Els mitjans de comunicació autodenominats “nacionalistes” o “catalanistes” que es mullin d'un cop o callin per a sempre.

-Que no es margini cap ciutadà pel seu idioma en aquesta lluita per la consecució de la independència. Totes les veus són necessàries.

Falten molts altres punts, greuges diversos i idees per afinar la punteria, però que algú em digui on es faran aquestes reunions preliminars per concretar, i allí estaré per si la meva opinió serveix de quelcom.