Acabo d'assabentar-me fa unes hores, que ha mort Ermengol Passola i Badia, el meu mestre. Qui ha seguit els meus escrits en els últims 10 anys, ha d'estar al tant de l'amistat que he mantingut amb aquesta entranyable persona. Vam iniciar plegats la posada en marxa de l'associació Catalònia Acord, no sense abans haver mantingut llargues xerrades i interminables intercanvis de correus electrònics i cartes, que guardo en els meus arxius personals. Passola era una gran persona, gran mestre i millor empresari. Ell ha estat el culpable directe de què qui això escriu, prengués posicions en defensa de Catalunya. No li va costar massa, la meva ment ja estava oberta de molt abans a la idea. Ell va acabar d'inculcar-me el que em faltava per albirar el per què Catalunya ha estat, és i serà una nació.

Vaig conèixer a Ermengol Passo-la quan començava el segle XXI, un amic d'ambdós ens va presentar. La nostra trobada no va ser casual, ja que el buscava ferventment un perfil de persona que estigués lligada amb la massiva immigració de Catalunya que es va iniciar en els anys 60. Com no era home de decisions a primer cop d'ulls, va tardar més de sis mesos a analitzar-me, mesurar-me i sospesar-me abans de dir-me “Pedro, crearem una associació, fundació o el que sigui, que serveixi d'acostament entre la teva immigració i els meus”. I així es va fer. No obstant això, la cosa no va ser tan fàcil. Vam menjar, vam berenar i vam sopar plegats infinitat de vegades. Qualsevol moment era bo per parlar de qualsevol raó poderosa en defensa de Catalunya que, dita o escrita per mi, tingués l'efecte desitjat. Immediatament també va ficar en la tripulació del vaixell a Paco Candel com a president d'honor.

Efectivament, vaig ser adoctrinat per Ermengol Passola, i molta gent ho sap, sobretot els seus col·laboradors més directes; fills, emprats i amics comuns. Jo rondava els 50 anys d'edat i no era un nen, sabia de sobres al terreny que m'estava movent, que era nou i relliscós, que em portaria crítiques feroços (com així ha estat) i fervents felicitacions. Ho vaig acceptar per necessari. Aquest és un honor que portaré fins al dia de la meva pròpia mort.

Junts vam buscar el finançament suficient per llançar la idea (més ell que jo). Es va crear l'Associació Catalònia Acord, i a l'octubre de 2001 vam aconseguir reunir a més de 350 persones, oriündes d'Andalusia i altres comunitats de l'Estat Espanyol, en un sopar al Palau Reial de Pedralbes en la que es van llegir dos manifestos, un de nosaltres; els primers immigrats arribats a Catalunya en aquells anys, i un altre dels nostres fills i néts. A la setmana següent nombrosos comentaristes llançaven la notícia en gairebé tots els diaris catalans. Curiosament, ni els propis diaris, ni les dues cadenes de televisió que van enregistrar l'acte, van donar a conèixer la notícia. Tot es va reduir a 20 segons escassos en TV3.

La següent acció va consistir en l'edició del llibre “Catalònia Acord” (10.000 exemplars) en el que es presentaven els manifestos de Pedralbes i nombrosos escrits de persones ja lligades a l'associació. Del llibre ja s'havien repartits els primers exemplars en el mateix acte del Palau Reial. Als pocs mesos ja comptàvem amb més de mil adhesions a l'associació, entre correus, cartes i respatlers espontanis.

Fruit de les llargues converses que manteníem, va sorgir la idea d'editar una agenda en format de separata de la revista mensual independent Nas de Barraca, de quatre pàgines a tot color, en la que s'insistia en les idees de “acostament”, que poc més tard van derivar en una defensa a ultrança del fet diferencial català o la qüestió nacional catalana, per part de tots els membres de la Junta Directiva, el primer secretari i dels quals va ser tresorer durant 5 anys Ermengol Passola, que també portava la secretaria dels Amics de Joan Ballester, Delegació d'Òmnium Cultural. L'Agenda s'inseria dins de Nas de Barraca, mentre s'editaven altres 5.000 exemplars a banda amb millor paper, que eren repartits pels centres socials i cívics del Baix Llobregat Marítim. En aquest mes de gener del 2009 s'editarà el número 73 de la dita Agenda mensual Catalònia Acord.

Vaig treballar amb el lamentablement desaparegut Ermengol Passola gairebé sis anys ininterromputs, del 2000 al 2005. La separació era inevitable; una entitat d'aquestes característiques no podia estar lligada directament a una delegació de l'Òmnium Cultural, no podia ni havia d'estar o semblar induïda per la primera entitat cultural de Catalunya. A més a més, el nostre missatge era en castellà a propòsit, dada que no agradava a alguns sectors d'aquesta entitat. El propi Passola va defensar acaloradament el fet que el missatge de Catalònia Acord havia de ser en castellà per qüestions bastant òbvies però que, encara avui en dia, són criticades pels mateixos sectors.

Jo sempre començava a parlar amb Passola en castellà i ell em contestava en català. Al final sempre acabàvem parlant català. Clar que es va donar cuenta que les meves idees eren molt més brillants i vehements en castellà i un dia em va dir “Pedro, has de llançar els teus missatges en castellà, sempre que sigui en defensa de Catalunya i el seu idioma” i així vinc fent-ho des de llavors. També he après a fer-ho en català i segurament que aquest serà l'idioma del futur immediat de tots els meus missatges.

Catalònia Acord es va venir a Sant Boi de Llobregat l'any 2006, amb el vot gairebé en contra d'Ermengol Passola, però no hi havia un altre remei. Ens vam distanciar una mica, però encara continuaven arribant els incansables mails d'aquell home, que aleshores, rondava els 80 anys i que continuava anant a la seva oficina de Mobles Maldá cada dia. Després de Catalònia Acord han sorgit altres entitats de semblants o iguals característiques. Amb totes elles, em consta, ha tingut contactes Ermengol Passola. També em consta que per la nostra tenia una especial debilitat que era recíproca.

Humilment confirmo, per acabar, que els objectius primaris de l'Associació Catalònia Acord s'estan complint amb escreix tal com ell desitjava. Personalment vull donar-li les gràcies públicament per tot el que m'ha ensenyat.

Descansi en pau Ermengol Passola.