Encara hi ha qui confon els “accents” específics d'una llengua amb la incultura, la incapacitat o la incompetència supina, sobretot si qui té aquest accent és ciutadà d'Andalusia. Siguem seriosos a l'hora de catalogar o posar etiquetes equívoques per les formes del llenguatge, per la manera de parlar de cadascú.

Entenc a la perfecció que es critiqui la ministra Magdalena Álvarez pel que fa a la seva funció pública, al seu quefer quotidià, al seu treball dins el Ministeri de què és responsable, que per cert; és nefast, segons la meva opinió i la de molts altres. Però no admeto que sigui criticada pel seu accent andalús, per la seva forma d'expressar-se, que al contrari; m'encanta. Entrar en aquesta dinàmica és concedir-los crèdit a aquells espanyols que opinen sobre el català que “és llengua de gossos” o si escau que “parlen com a polacs”. "Tanto monta, monta tanto", una opinió com l'altra. Els catalans tenen accent català quan parlen en castellà, els gallecs, gallec, i els asturians i bascos no diguem. Si acabem ficant en el mateix sac als sud-americans o als llatins dels Estats Units l'afer es complica gaire més.

Ja sé que per a segons qui, acceptar la comparació citada és difícil, tancats com estan en les seves pròpies idees (o ideals) lingüístiques, tant d'una part com d'una altra, però és així. Vuit milions d'andalusos no parlen d'una altra manera, simplement perquè els seus orígens lingüístics són diferents de la resta de l'anomenada Espanya. D'altra banda experts en llengües han opinat i opinen que moltes de les formes d'expressió dels andalusos, sobretot aquelles que pitjor sonen als puristes castellans i que tendeixen a reduir les expressions o “menjar-se-les” com diuen per aquí, acabaran per imposar-se en el futur. És a dir: “acabao, terminao, despitao,” etcètera… o les famoses ‘eses' que no es pronuncien mai, són formes que en el futur tothom admetrà, Inclosa la Reial Acadèmia de la Llengua. Atenció, és una opinió d'alguns i destacats lingüistes (no de tots), no en va totes les llengües tendeixen a simplificar-se i el dialecte andalús simplifica gaires paraules. Tampoc ha d'oblidar-se que el castellà, al seu dia, es va apropiar de no poques expressions ‘andalusíes’, com totes les paraules que comencen per ‘al' i totes les que porten ‘h' intercalada.

Per tant Magdalena Álvarez s'expressa perfectament, a la meva forma de veure, perquè parla la llengua del seu país que és Andalusia i que ha heretat dels seus pares, avis i besavis. El contingut intrínsec del que diu són figues d'un altre paner. La diputada Montserrat Nebrera (PP) ha dit que Álvarez “te un accent que sembla un acudit' suposo que també es referirà als centenars de regidors i diputats que el PP té a Andalusia, perquè hauria d'anar a un ple de l'ajuntament de Granada (on mana el PP) per poder comparar entre la citada ministra i els membres del govern municipal de tan bella ciutat andalusa. O ens acostumem a admetre les diferents formes de cultura, llenguatge i costums dels altres pobles de la península Ibèrica o mai aconseguirem (que ja està difícil) que altres comprenguin les nostres.

 Bloc de Pedro Morón de la Fuente