D'un
temps ençà em vaig assabentant que alguns veïns del meu entorn venen el pis (o
la torre) i es tornen cap als seus pobles d'origen. L'afer no és nou, ja fa
dècades que en alguns barris de Sant Boi (per citar un exemple concret) s'han
donat aquestes circumstàncies, sobretot en el més populós de la ciutat, Marianao
(més de 35.000 habitants), on abunden ciutadans catalans d'origen extremeny.
Ocorre que assisteixo ara a un increment d'aquesta curiosa i interessant
diàspora.
Aquesta decisió tan dràstica és sempre dolorosa. Es tenen que deixen endarrere
fills, néts, amics i tota una vida de treball ininterromput, així com una forma
de vida, un nivell. No obstant això, el canvi de domicili habitual per a
aquestes persones, la majoria jubilades, implica un augment considerable en la
seva qualitat de vida. Aliments, transports, autovies, aigua, llum, gas, i molts
altres productes de primera necessitat o són gratis o molt més barats, ja sigui
Andalusia, Galícia o Extremadura el lloc de retorn. Si a això afegim que alguns
d'aquests “nous emigrants catalans” no li tenen massa estimació a la terra que
al seu dia els va acollir, "miel sobre hojuelas".
És
evident que altres tants tornen a la seva terra de naixement per convenciment
propi o per “enyorança”. Totalment legítim. Igual ha de passar amb bastants
catalans, que pel motiu que sigui, es troben treballant a Austràlia, Alemanya o
Canadà.
Per
tant, el que d'una banda és dolorós, per una altra es converteix en un innegable
avantatge per a aquestes persones, ja que el seu nivell adquisitiu augmenta
espectacularment. Es venen la casa (o la torre) fiquen els seus efectes en un
camió de mudances. Només queda per arreglar la casa heretada dels pares o avis
en Azuaga, Ronda o Pontevedra, i s'obre un bonic ventall per gaudir de la resta
de la seva vida ja fora del treball quotidià i amb un bon ‘pessic' en la
cartilla d'estalvis.
Els
que ens quedem a Badalona, Cornellà, Reus o Sant Boi, haurem de continuar pagant
els mateixos impostos de sempre, els mateixos peatges en autopistes,
l'escandalós dèficit fiscal que ens imposes des de Madrid, els productes de
primera necessitat molt més cars i amb el mateix sou de jubilació del què se
n'ha anat tan intel·ligentment.
Si
no fos així no mereixeria la pena fer la mudança...
Bloc de
Pedro Morón de la Fuente
